Si mai les floretes sabien
ma greu ferida del cor,
amb mi prou plorarien
guarint-me tal dolor.
I si els rossinyols sabessin
que estic tan trist i malalt,
tal volta gais refilessin
per dur-m' conhort cantant.
I si els estels aurífics
sabessin ma pena greu,
del cel davallant vindrien
a consolar-me prest.
Ni flors, ni ocells, ni esteles,
no poden saber els meus mals;
sols una els sap, i és ella
qui el cor m'ha trossejat.
Text Domini públic
El text d'aquesta pàgina és de domini públic
