Si sebre1 la flor mai podia
ma greu ferida del cor,
amb mi plorar voldria
per treure'm tal dissort.
I si els rossinyols sabessin
que em trobo trist i malalt,
tal volta gais refilessin
per fer més lleu mon mal.
Si els astres d'or sabien
l'angoixa que em causa eix dol,
del cel davallar voldrien
per dur-me un dolç consol.
La flor, l'aucell, ni l'estrella,
jamai sabran ma dissort;
sols una ho sap, i és ella
que trenca així mon cor.
Partitura:
Partitura Domini públic
La partitura d'aquesta pàgina és de domini públic
Text Domini públic
El text d'aquesta pàgina és de domini públic