Vols dir qui va ensenyar-te
tonades tan plaents?
Un cel apar que ens duguin
en mig dels dols presents.
La terra era ans coberta
de boira i de llot;
tu cantes, lluu el rei astre
i primavera és tot!
No et plau que l'aigua brolli
del gerrer a glops pausats;
te plau que lliure corri
damunt l'herbei dels prats.
També va així el trobaire,
cantant, i estén son nom;
ço qui és d'un Déu guspira,
sorprèn en ell i a l'hom.
Partitura:
Partitura Domini públic
La partitura d'aquesta pàgina és de domini públic
Text Domini públic
El text d'aquesta pàgina és de domini públic