Memnon

Tan sols la parla un colp al jorn m'és dada,
ja fet a dur en silens la meva pena,
i és quan les boires que la nit emmena,
desfà amb sos raigs de porpra i d'or l'albada.

Pels homs ma veu tots-temps sonà harmoniosa,
que és ma complanta dolça melodia,
i com que ho fa tot bell la poesia,
reblert em creuen d'una pau gloriosa.

A mi, que l'ombra de la mort reclama,
que en lo més fons del cor les serps es mouen,
furgant les negres penes que em corrouen
i m'omplen d'un deler, qui tot m'inflama,

d'unir-me amb tu, del bell matí deessa,
i lluny fugint d'aquesta vida obscura
vers mons d'albir més noble, vers mons d'amor més pura,
radiar com blanc estel en l'ampla estesa.