Lluna, la meva amada,
per què esblaimada et veig?
Un fillet teu, tal volta,
avui no està prou(§) bé?
O el teu §§§§ a casa
torna malalt, el sol,
i has eixit de la cambra
plorant §§§§§§ sol?
Ah, bona lluna meva,
la sort també em punyí!
Lla jau la mare inferma
i prop tan sols té a mi.
Suara una estoneta
sos ulls la son ha clos,
i jo, per a refer-me,
la deixo en repòs.
Consola'm, lluna amiga,
que prou patit ensems:
tu sent del món regina,
alegre no ets tos temps.
Document original:
Document original Domini públic
El document original d'aquesta pàgina és de domini públic
Text Domini públic
El text d'aquesta pàgina és de domini públic