Rondalles benaurades
del temps de l'antigor,
de terres encantades
ens parlen en llaor1,
on s'obren esllanguides
les flors quan cau el jorn,
guaitant amorosides
com núvies a l'entorn;
on l'arbre verd entona
tonades i aires vells,
i el vent suau ressona,
i parlen els aucells;
on formes mig boiroses
de sota terra eixint,
fan danses harmonioses,
cançons entreteixint;
on foc-follets s'estenen
per fulles i brancals,
i roges llums s'encenen
en folles bacanals;
on ix la font més pura
dels marbres esplendents
i es guaita la natura
en l'aigua dels torrents.
Ai! qui pogués trobar-se
llà al mig d'eix bla terrer,
i dels seus dols curar-se
per lliure i gai esser.
Aqueixa terra mia
en somnis veig, ai laç!
però quan despunta el dia,
ben tost es fon com glaç!
Partitura Domini públic
La partitura d'aquesta pàgina és de domini públic
Text Domini públic
El text d'aquesta pàgina és de domini públic