Ell, el més gentil dels homes

Ell, el més gentil dels homes,
tot tendresa, tot bondat:
dolços llavis, ulls radiosos,
clara pensa i cor ausat¹.

Tal com dalt la volta blava
lluu claríssim cada estel,
ell també radiant, magnífic,
lluu claríssim dins mon cel.

Passa, passa fent via,
jo admirar-te al lluny deuré;
sols humil així esguardant-te,
ditxa en ma tristor tindré!

Oh, mos precs callats no escoltis!
pel teu bé els endreça sols;
no és per tu la humil donzella,
tu, l'estel d'esplèndids vols.

La més digna d'entre totes
sols ta electa un jorn pot ser;
beneir-la jo vull ara,
ara i sempre jo ho faré.

Vull per ço plorar de joia,
ditxa plena tindré així,
i ans que el cor degués trencar-se'm,
trena't cor, què em fa a mi?

1. Agosarat