Qui va cercant la solitud,
ai prompte es troba sol;
gaudint i amant viu cadascú
i el deixa amb sos dolors.
Deixeu-me, sí, en turment!
I si ésser un cop pogués
ben lluny de tot,
ja no estaria sol.
Espiant l'aimia va l'amant
si és sola, sense fer soroll:
així em van dia i nit rondant
les penes quan sóc sol,
tot sol amb mos turments.
Ah, quan jo em trobi ja sol
dins la tomba un jorn,
sense ells seré ben sol!
Document original:
Document original Domini públic
El document original d'aquesta pàgina és de domini públic
Text Domini públic
El text d'aquesta pàgina és de domini públic