Qui mai no menjà el pa amargant,
qui mai no passà nits en pena,
segut en el seu llit plorant,
eix no us coneix, puixances celestes.
Vós en la vida ens inicieu,
deixeu el poble ser culpable,
mes quan pateix l'abandoneu;
que és tota culpa al món venjada;
Document original:
Document original Domini públic
El document original d'aquesta pàgina és de domini públic
Text Domini públic
El text d'aquesta pàgina és de domini públic