No em diguis parla, digue'm calla!
car dec guardar el meu secret.
Voldria jo tot el meu cor mostrar-te
però el destí no m'ho permet.
Quan l'hora és, va el sol foragitant
la fosca nit i aquesta va esclarint-se.
La dura roca obre el seu sí deixant
les seves deus ocultes terra enllà expandir-se.
Tothom cerca en un cor amic repòs,
lla pot el nostre plànyer-s' i esplaiar-se.
Un jurament tan sols mos llavis clou
i sols un Déu podrà descloure'ls ara.
Document original:
Document original Domini públic
El document original d'aquesta pàgina és de domini públic
Text Domini públic
El text d'aquesta pàgina és de domini públic