Margarideta filant

Mon repòs perdí,
mon cor és trist;
el bé qui em somreia,
mai més no he vist!

Quan no el tinc prop meu,
mon dol és greu,
i els goigs del món
per mi res són.

Mon pobre cap
torbat és ja,
mon pobre seny
no sap què es fa.

Mon repòs perdí,
mon cor és trist;
el bé qui em somreia,
mai més he vist!

Sols cerco a ell
des del meu finestral,
sols deix ma llar
quan vull trobar-l'.

Té un bell posat,
un aire gallard,
un somriure tendre,
un magnífic esguard;

sa parla és dolça
com cap més,
son gest m'atrau,
i ai! son bes…

Mon repòs perdi,
mon cor és trist;
el bé qui em somreia,
mai més no he vist!

Mon feble cor
fuig rere seu.
Pogués tot hora
tenir-lo meu,

besar-lo amb foc
tant com volgués;
besant-lo sempre
la mort trobés!