Dolç amic, tu em guaites
amb sorprès mirar,
car no pots comprendre
ço que em fa plorar;
deix que humides perles,
com joiell estrany,
cara avall rodolin
amb un dolç afany.

Com mon pit batega!
Quin joiós sofrir!
Si ara els mots sabia
per poder-ho dir!
Vine, amaga el rostre
sobre el meu pit;
vull a cau d'orella
dir-te el goig sentit.

Doncs si saps la causa
de què plori tant,
deus mon plor com prendre,
oh estimat galant!
Prop mon cor reposa,
sent el seu glatir
perquè fort estrènyer-t'
pugui contra mi.

Vora el llir on dormo,
lloc hi té un bressol
on repòs hi trobi
de mon somni el vol;
mes quan troni el dia,
vida el somni haurà,
i per mi ta imatge
dolça mig riurà.

Partitura: