Tembrant1 remoreja la fronda,
com si ara, dels murs eixint,
per les runes fessin llur ronda
els déus antics ressorgint.
Ací, entre murtres flairoses,
d'esclat secret esvaït,
portant quimeres confoses,
què em dius fantàstica nit?
Radiant, els astres, en l'alçària,
m'envien cordials clarors,
i em parla amb goig la llunyària
d'un pervindre més bo i sortós!
Text Domini públic
El text d'aquesta pàgina és de domini públic