Què escolto a fora del portal?
Què és ço que al pont ressona?
Feu que sentim de nou eix cant
ací, a la sala nostra!

El rei ho §§§, el patge hi va;
el patge ve i així el rei fa:
que entri l'ancià i que canti.

Salut, els gentilhomes tots,
salut les belles dames!
Quin cel esplèndid! Tot fulgors!
Quin nom tindran tants d'astres?
En mig d'aquest saló, ulls meus,
cloeu-vos, l'ocasió
no és pas de delectar-se.

El bard acluca els ulls al punt
i a plena veu comença;
el noble altiu l'esguard hi duu,
i abaixa el seu la bella.
El rei qui s'és plaent del cant,
mana oferir-li pel seu art
una aurífica cadena.

Cadenes d'or no fan per mi,
als nobles, doncs, doneu-les,
a aquells qui amb §§§§ §§§ art ardit
els §§§§§§nals esberlen;
doneu-la al vostre carceller
que dugui així de l'or el pes
junt amb tantes d'altres càrregues.

Jo canto com l'ocell que viu
tranquil per l'enramada.
El cant que ma boca ix,
per mi és ben rica paga.
mes una cosa vull prega-us:
que el vi millor em deixeu tastar
en beire d'or puríssim.

El beire ell pren, d'un glop buida'l.
Oh el vi que dolç conforta!
Oh benaventurada llar
on ço és petita almoina!
Passar-ho bé, en mi penseu
i a Déu doneu mercès com jo
pel beure aquest us dono.

Document original: