Visió fugitiva - El què vegí

Del cel davallà, 
vers mi, s'inclinà 
donzella gaia i encisera; 
la més bella hurí 
un sol cop vegí 
i sempre serà ma fal·lera!

Sorprès, neguitós 
restí i tremolós, 
i al punt la faç se m'enrogia; 
la llum més brillant 
cegava'm i en tant 
mos ulls en silencia cloïa.

Oh dolça visió,
esguard sens parió
qui dintre mon cor feies via!
El que jo vegí,
el que tot sentí
cantar amb bells mots mai podria!

Jo guaito ben prop:
quan vens altre cop
com clara estrella de l'alçària?
Quan veure't podré
estel fugisser?
Es fon i es desfà en la llunyària!