Tu em dius, pobreta noia;
prou t'erres, car no ho sóc.
Dels braços de Morfeu curiós
desfés-te un cop
i esguarda una cabana
quan el magnífic sol
va cel amunt a l'alba:
el sostre d'or és tot!
I torna al vespre, a l'hora
que el sol s'enfonsa al mar
i guaita ma finestra,
topazis hi veuràs.
Document original:
Projecte J. Pena:
No
Document original Domini públic
El document original d'aquesta pàgina és de domini públic
Text Domini públic
El text d'aquesta pàgina és de domini públic