Ton rostre

Ton rostre bell i tan amat,
fa temps en somnis he mirat,
d'un àngel sembla sa dolçor,
mes torna'l pàl·lid la dolor.

Els llavis sols són d'un roig fort;
pàl·lids vindrà a besar-l's la mort.
Del cel la llum brillant fineix
que l'innocent esguard llueix.