No canteu en tons tan tètrics
de la nit la solitud.
No, formosa, que ella és feta
perquè els cors es trobin junts.
Com pot plaure-us, doncs, el dia
que interromp el nostre esplai?
Sols és bo per esbargir-se,
per tot l'altre res no val.
Mes quan §§ del vespre l'hora
fa la llàntia dolça llum
i s'atansen nostres boques
per amar i riure junts;
Quan el noi lleuger i int§§§§§
qui collia abans fogós,
ja per una minsa ofrena
es detura joguinós.
Quan el rossinyol refila
Càntics pels enamorats,
que per presos i pels tristos
sonen com sospirs i planys.
Ah, el cor amb quina joia
sent de la campana el so,
quan amb dotze tocs calmosos
brinda un ben segur repòs.
Doncs en les jornades llargues
ten açò cor meu present:
cada jorn té el seu calvari
cada nit el seu plaer.
Document original Domini públic
El document original d'aquesta pàgina és de domini públic
Text Domini públic
El text d'aquesta pàgina és de domini públic