Semblà que el cel sens mida
la terra en pau besés;
que ella, radiant florida,
sols d'ell somniar pogués.
L'oreig pels camps passava
bressant1 el blat dormit;
el bosc remorejava
d'estols en clara nit.
La meva ànima ansiosa
ses ales va allargar,
sobre el terrer cuitosa
volant com vers la llar.
El text d'aquesta pàgina està subjecte a una llicència CC0 1.0 Universal