Eixint del son dolcíssim
te'n vas pel prat flairós
i endalt l'espai sens límit
lluu el cel serè i formós.
En tant que sens cap ànsia
tot dorm en santa pau
del cel quan trenca l'alba
com plor rosada cau.
Sovint la nit secreta
de molts amaga el plor
i l'endemà hom pensa
que és sempre gai llur cor.
Partitura:
Document original:
Projecte J. Pena:
No
Document original Domini públic
El document original d'aquesta pàgina és de domini públic
Text Domini públic
El text d'aquesta pàgina és de domini públic