Les flors darreres moren,
la reina de l'estiu,
la dolça i bella rosa,
fa temps que es va marcir.
Tu dàlia esponerosa
ja no alces més el cap.
També tu, l'alt pollancre,
ja et veig mig esfullat.
Jo no sóc pollancre,
ni gràcil rosa mai,
per què no dec morir-me,
si àdhuc la rosa ho fa?
Document original:
Document original Domini públic
El document original d'aquesta pàgina és de domini públic
Text Domini públic
El text d'aquesta pàgina és de domini públic