En terra forastera

De la pàtria bufa ara el vent ençà
i núvols d'oratge em duu,
mes el pare i la mare són morts temps ha
i allà no em coneix ningú.

Bentost, ai! bentost vindrà el meu repòs,
jauré en son etern, sobre mi
bressant-se la veu joliua del bosc,
i ignot també seré ací.