Davallo trist del cim tan car,
s'emboira el pla, retruny la mar.
Camino mut i mal-content,
cercant on és que el plant se sent.
El sol jo ací trob' fred com glaç,
la flor marcida, el viure las,
ressona buida tota veu
i un home estrany jo soc arreu.
On ets, doncs, mon país amat,
tant temps somniat i mai trobat?
La terra on l'esperança creix,
la terra on mon roser floreix,
on veig els meus amics passar
i els morts amats ressuscitar,
on sols ma parla s'ou parlar,
oh pàtria, on ets?
Camino mut i mal-content
cercant on és que el plant se sent.
Un tènue esp'rit me diu al cor:
on tu no trobes, `llà tens la sort!
Partitura Domini públic
La partitura d'aquesta pàgina és de domini públic
Text Domini públic
El text d'aquesta pàgina és de domini públic