El llac Erlaf

Tristes i goig jo tinc
quan vora l'Erlaf vinc.

Calma blana
sos pins aplana.
Dintre el brill
del seu espill,
veig dels núvols l'ombra sols
sobre el llac passant a vols.

L'aura fresca,
gronxa i crespa
tota l'aigua;
feble rastre
deixa-hi l'astre
rei de l'aire.

Tristesa i goig jo tinc
quan vora l'Erlaf vinc.