Va fent-se tard; va fent molt fred!
Com vens colcant per aquest indret?
El bosc és gran, soleta ets tu;
oh nina, a casa jo et vull dur!
"L'home és molt fals, és molt astut;
mon cor de dol se sent retut.
Sons em fan perdre ençà i enllà;
oh fuig!, qui sóc no ho pots pensar."
En ton corser et veig triomfal,
que bell m'apar ton cos frescal!
- Doncs ja et conec, Déu valga'm, ai!
que ets la fada Lorelai.
"Prou saps qui sóc, allà al cim rocós,
mon
Text Domini públic
El text d'aquesta pàgina és de domini públic