Deixeu que ho sembli abans de ser-ho,
no em lleveu pas el blanc vestit.
M'allunyo d'esta bella terra,
davallo a aquell sojorn feliç.
Allà reposo breu estona,
obro després els ulls ben vius.
llavors em llevo la corona,
el vel de verge i l'auri cint.
L'estol celeste no em pregunta
si jo un home o dona sóc;
cap roba ni cap plec m'oculta
mon cos transfigurat tan tost!
Document original:
Document original Domini públic
El document original d'aquesta pàgina és de domini públic
Text Domini públic
El text d'aquesta pàgina és de domini públic