Bé prou lluità ma barca
amb la maror furient.
Jo veig del cel la marca,
l'embat del mar cedeix.
Fugir no m'és possible,
oh mort, del teu dolç jou!
La fi dels meus martiris,
començ és d'altres dols.
Oh mare amada, l'ànsia
no massa opreme't deu!
La §§§ moment separa'ns
eix oceà funest.
Quan sigui a l'altra vora,
no vull-la més deixar,
vers tu sens treva implora
la ma per atracar.
Document original:
Document original Domini públic
El document original d'aquesta pàgina és de domini públic
Text Domini públic
El text d'aquesta pàgina és de domini públic