Un jove ama una noia;
la noia un altre hom ha triat;
a eix altre plau més una altra
i amb ella s'és ja emmullerat.
La noia, despitada,
llavores per marit
pren l'hom qui primer es presenta,
però el jove n'és corferit.
Oh prou que la història és ben vella,
mes sempre es repeteix;
i a l'hom que açò li passa,
el cor li mig parteix.
Partitura:
Partitura Domini públic
La partitura d'aquesta pàgina és de domini públic
Text Domini públic
El text d'aquesta pàgina és de domini públic