L'última primavera

Veig altra volta l'hivern que se'n va,
tu vens primavera:
tot a l'entorn refloreix, i es refà
natura sencera.

Jo he vist fugir tot el glaç per les valls,
els rius se l'enduen,
fondre's les neus i els torrents ser cristall
que corren i lluen.

Veig del prat verd colorir-se el trespol,
la flor ja és desclosa;
sembla'm sentir sota el ple bat del vol
com canta l'alosa.

Sota el dosser de fullatges novells
raigs d'or s'hi belluguen,
dins les branques s'hi senten ocells
que es gronxen i juguen.

Joia d'abril que de nou has tornat,
com passes resolta!
Ara gaudir-te tot just m'és donat
per última volta.

Llarga la vida volia per ' mi,
que tant l'estimava,
ai! que ja em sento de mort envair,
i tot ja s'acaba!