Un rei a Thule havia
com cap fidel de cor;
morí la seva aimia,
deixant-li un beire1 d'or.
De tant que ell va estimar-lo,
bevia-hi sempre el vi;
de llarmes2 va amarar-lo
tants colps com se'n serví.
Quan prop la mort se veia,
del regne els béns comptà;
partió de tot ell feia,
però el beire es va guardar.
Un àpat feu encara,
dels nobles seus voltat,
en l'alt castell del pare
a vora mar dreçat.
El rei molt bella estona
trincà3, per colp darrer,
i el sacre beire a l'ona
gità, com últim bé.
Vegé'l en l'aigua raure,
perdé'l de vista aprés
i en son mortal va caure;
ni un glop begué mai més.
Partitura Domini públic
La partitura d'aquesta pàgina és de domini públic
Text Domini públic
El text d'aquesta pàgina és de domini públic