Dolces gemanes

Dolces germanes,
força abelliu-me,
cal que avui ma ventura aideu:
ara pressoses¹,
toies de murtra
com garlanda en mon front poseu.

Quan jo tranquil·la,
plena de joia,
era a la vora del ser amat,
sempre ell clamava,
ple de pruïja,
tot frisós, per eix jorn benaurat.

Dolces germanes,
foragiteu-me
l'ànsia folla qui em nua el cor,
per què joiosa
jo el pugui rebre,
que ell de joia és l'excels tresor.

Vens, oh caríssim,
vora l'aimia?
Vols llumenar-me tu, sol meu?
Deix que et contempli,
deix que et veneri,
deix que m'acoti als teus peus, mon déu!

Flors, oh germanes,
flors oferiu-li,
roses, poncelles, porteu d'un vol.
I ara, germanes,
trista en ma joia,
dec anar-me'n del vostre estol.

1. Que tenen pressa