Des que un jorn vaig veure'l
cega em crec jo ser,
puix que tot quant miro
d'ell reflex devé.
Com desperta en somnis
sempre el tinc davant;
fins que en plena fosca
brilla clar i radiant.
Tot és fosc i pàl·lid,
tot sens ell és poc;
mes germanes juguen,
però no em plau cap joc.
En ma cambra sola
vull mon plor desfer;
des que un jorn vaig veure'l
cega em crec jo ser!
Partitura:
Partitura Domini públic
La partitura d'aquesta pàgina és de domini públic
Text Domini públic
El text d'aquesta pàgina és de domini públic