Jo veig els munts, les valls de ma contrada
que antany en ma infantesa tant vegí;
el sol daurà la terra benaurada,
ma pàtria qui del lluny tots temps volguí.

I quant contents mos ulls l'han albirada,
els dolços temps d'infant de cop sentí;
posar-me vull damunt son pit de mare,
vull seure als seus genolls com nin encara.

I com corprès en eixa bella estada,
on la v'ritat la vida colorí,
ve a mi un bell somni, apar visió daurada,
tal com abans quan era noi vegí.

I sento fondament: vull reposada
trobar en eix port de pau on veig la fi!
Provar la sort millor jamai voldria
que viure ací, morir en la pàtria (terra) mia.

Document original: