Una rosa el nin trobà,
rosa de bardissa,
fresca i tendra el va encisar
i ell bo i ple de goig anà
vers la flor qui encisà.
Rosa, rosa, roja flor,
rosa de bardissa.
Diu el nin: jo et trencaré,
rosa de bardissa;
diu la flor: jo et punxaré
perquè te'n recordis bé,
car sóc punxadissa.
Rosa, rosa, roja flor,
rosa de bardissa.
Ell, esquerp, la va trencar,
rosa de bardissa;
més la rosa el va punxar
i ell de bo de bo plorà,
que era punxadissa!
Rosa, rosa, roja flor,
rosa de bardissa.
Dalmau Gonzàlez, Tenor
Pianista desconegut
Data i lloc d'interpretació desconeguda. Publicat amb el permís de l'intèrpret.
Partitura Domini públic
La partitura d'aquesta pàgina és de domini públic
Text Domini públic
El text d'aquesta pàgina és de domini públic