Prop de l'amat

Jo penso en tu, quan ix el sol tot d'una
damunt la mar;
jo penso en tu, quan dolç reflex de lluna
dins l'aigua apar.

Jo et veig del cert, quan s'alça lleu polsina
pel llarg viarany,
i en negra nit tremola el qui camina
tot ple d'afany.

Jo et sento bé, quan munta amb veu pausada
l'onatge immens.
Jo vaig pels prats cercant ta veu amada
que vel el silenç.

Jo sóc prop teu i, encar que els ulls no et vegen,
bé et tinc segur!
El sol és post, al cel estels brillegen;
si hi fossis tu!