Nocturn del caçaire

Travesso els camps ferest, callat,
al braç el meu fusell;
ton rostre veig de llum nimbat,
ton rostre dolç i bell.

Camines ara sens remor,
pels prats florits passant;
més ai! per tu present no sóc,
bo i sent al teu davant!

En tu pensant, jo et veig lluir
a dalt del cel llunyà;
tranquil·la pau davalla a mi,
dins meu no sé què hi ha.