La tilia desflorida

Ta paraula mantindràs
quan jo tindré els cabells de neu?
Car si tu pel món te'n vas,
ai! reveure't no és pas lleu.

Tota muda és fruit dels anys
que ens amenacen amb l'oblit;
ço que vindrà amb afanys,
és albada sens delit.

Prou la tília duia flors
quan suara hi vas passar;
si la pots reveure mai,
ja marcia el vent l'haurà.

Tota sola apar, no hi ve
prop ningú, ni en para esment;
sols l'estima el jardiner,
qui és de l'arbre amic fervent.