El rei dels verns

Qui colca de nit, el torb creuant?
És un bon pare amb el seu infant;
a dins sos braços duu el dolç fillet,
l'estreny amb força per mor del fret.

-- Fill meu, per què el rostre amagues així?
-- Ai pare, el reu dels verns no és allí?
Corona i rocec li veig portar!
-- Fill meu, la boira ho fa semblar.

"Oh tendre nin, si som amics,
ben tost sabràs uns jocs ben bonics;
xamoses flors prop la riba hi ha,
i la mare uns hàbits rics te darà."

-- Ai pare, el meu pare, no sent tot açò
que el rei dels verns diu amb feble ressò?
-- Sossega't, no t'espantis, fill meu,
ço ho fa el fullam que el vent bressa lleu.

"No vols, ninet, amb mi vindre allà?
Mes filletes gaies t'esperen ja;
mes filletes fan llurs ballades de nit
i amb danses i càntics daran-te delit."

-- Ai pare, el meu pare, no ovires tampoc
del rei les filles en tètric lloc?
-- Fill meu, fill meu, ben clar ho vaig veient,
que en elles els salzes van estrafent.

"Me plaus, oh nin, m'encisa ton tendre posat;
deus vindre per força, si no vols de grat."
-- Ai pare, el meu pare, que em vol agafar!
Ja el reu dels verns força mal me fa! --

S'esglaia el pare i colca rabent
portant als braços son fill gement;
amb greus fatics ariba a port:
en els seus braços el nin és mort!