Quan sóc dalt d'aquella serra,
l'esguard endreço avall
en mon gaiat boi recalcant-me,
i albiro pregona la vall.
Seguesc el remat qui pastura,
pel meu bon gosset aquissat,
i així arribo a la plana
sens saber com hi he baixat.
'llà veig amb ses flors xamoses
la prada que ampla s'estén;
jo forces en cullo, sense saber
per qui serà el present.
La pluja, el torb, la tempesta
jo aguant', d'un arbre a sopluig;
més 'llà roman closa la porta
i tot és un somni qui em fuig!
Un arc irisat radia
damunt la seva llar,
més ella se n'és anada,
qui sap si passà la mar.
Qui sap si és en llunyes terres
i un altre món haurà vist.
Anem, ovelletes, anem-sen
que ací el pastoret és trist!
Partitura Domini públic
La partitura d'aquesta pàgina és de domini públic
Text Domini públic
El text d'aquesta pàgina és de domini públic