Veig altra volta l'hivern que se'n va,
tu vens primavera:
tot a l'entorn refloreix, i es refà
natura sencera.
Jo he vist fugir tot el glaç per les valls,
els rius se l'enduen,
fondre's les neus i els torrents ser cristall
que corren i lluen.
Veig del prat verd colorir-se el trespol,
la flor ja és desclosa;
sembla'm sentir sota el ple bat del vol
com canta l'alosa.
Bell arbre, al clar rierol vinclat,
les aigües beses dolçament,
en tant que el teu fossar ha cavat
la força irada del corrent.
Com tu, jo algú prou coneguí
també envoltat per dura sort,
i encar la mà besà al morir
qui el dany li duia i dol de mort,
dany i dol de mort,
el dany, el dany i dol de mort!
Del cel davallà,
vers mi, s'inclinà
donzella gaia i encisera;
la més bella hurí
un sol cop vegí
i sempre serà ma fal·lera!
Sorprès, neguitós
restí i tremolós,
i al punt la faç se m'enrogia;
la llum més brillant
cegava'm i en tant
mos ulls en silencia cloïa.
Oh dolça visió,
esguard sens parió
qui dintre mon cor feies via!
El que jo vegí,
el que tot sentí
cantar amb bells mots mai podria!
Jo veig els munts, les valls de ma contrada
que antany en ma infantesa tant vegí;
el sol daurà la terra benaurada,
ma pàtria qui del lluny tots temps volguí.
I quant contents mos ulls l'han albirada,
els dolços temps d'infant de cop sentí;
posar-me vull damunt son pit de mare,
vull seure als seus genolls com nin encara.
I com corprès en eixa bella estada,
on la v'ritat la vida colorí,
ve a mi un bell somni, apar visió daurada,
tal com abans quan era noi vegí.
He hagut un somni ben formós:
rossa donzella amor m'ha dit,
era al bell mig d'un bosc frondós,
era pel mes de maig florit;
Brotava el tany, corria el flum,
del lluny venia un so endolcit
i ambdós rublerts de clara llum,
fruíem celestial delit!
Que el somni encara més formós
ha estat aprés ço que ha seguit:
era al bell mig d'un bosc frondós,
era pel mes de maig florit,
Tu ets del meu ser la imatge preferida,
tu ets del meu cor el goig més benaurat!
T'estimo més que tot el d'eixa vida,
t'estimo amb fe per una eternitat!
Jo penso en tu, i sols per tu és ma pensa;
tan sols a tu mon cor és consagrat.
Si és cert que Déu regeix la terra immensa,
t'estimo, és cert, per una eternitat!
