Bell arbre, al clar rierol vinclat,
les aigües beses dolçament,
en tant que el teu fossar ha cavat
la força irada del corrent.
Com tu, jo algú prou coneguí
també envoltat per dura sort,
i encar la mà besà al morir
qui el dany li duia i dol de mort,
dany i dol de mort,
el dany, el dany i dol de mort!
Document original:
Document original Domini públic
El document original d'aquesta pàgina és de domini públic
Text Domini públic
El text d'aquesta pàgina és de domini públic