Amb aquest projecte volem reivindicar la figura de Joaquim Pena, musicòleg i crític musical de la primera meitat del s. XX, defensor i impulsor de la interpretació de l'òpera i el Lied traduït al català, per a una major comprensió i delit de l'audiència.
En diferents fons bibliogràfics de Barcelona es troben centenars de documents, programes de concert i partitures, amb els textos de cançons de concert traduïts per a cantar en català. Textos que ja són del domini públic, però que no són de fàcil accés.
El projecte Joaquim Pena pretén localitzar aquests textos, i d'altres traductors de l'època com Antoni Colomé, inventariats per Salvador Parron, transcriure'ls i posar-los a disposició de tothom a lied.cat.
Com treballem
Basant-nos, com diem, en l'inventari de Salvador Parron, consultem cada una de les referències que indica una localització d'una partitura o programa de concert. Un cop localitzat el document, en fem una fotografia que passem a PDF i guardem en un directori en un ordinador.
Després copiem el text del PDF a la fitxa del lied al web. Fins ara, la feina és bastant simple en tant que els textos manuscrits que trobem tenen una lletra molt llegible. Vegeu-ne un exemple:
Aquí dalt veieu un exemple de partitura d'un lied amb la traducció al català manuscrita sobre el pentagrama. Com podeu observar, la qualitat de la cal·ligrafia fa que la seva transcripció sigui molt fàcil. Tot just comencem. Ja veurem si totes les cal·ligrafies que trobem són del mateix estil o no.
Text inintel·ligible
En aquest punt hem de dir que comencem a veure cal·ligrafies més difícils de llegir i per això hem de fer notar els símbols que fem servir quan ens trobem amb paraules o lletres que no entenem. Per això usem el símbol § de la següent forma:
- paraula dubtosa: afegim (§) tot seguit després de la paraula. ex: rèfir(§)
- lletra dubtosa: la substituïm per §
També hi ha documents que són impressions de les lletres, com l'exemple d'aquí a sota. Aquí no hi ha cap dificultat de transcripció:
Criteri editorial
Com en tot projecte de transcripció d'un text antic en una forma més moderna, hi ha problemes que s'ha de resoldre i criteris a decidir sobre quines solucions s'han d'aplicar. En aquest cas, tenim algunes incorreccions ortogràfiques i castellanismes, ja que molts d'aquests textos són prefabrians. També hi ha algunes formes que avui en dia ens sonen molt arcaiques. En el cas de les formes prefabrianes, hem resolt corregir-les sempre que es pugui (per exemple: invadir -> envair). Les formes més o menys arcaiques o inusuals les deixem tal com estan. Són el viu reflex de com s'escrivia en aquella època i, per altra banda, són també un reflex dels mateixos arcaismes que contenen els textos originals. Si els alemanys han passat anys escoltant els arcaismes de Heine, per què no ho podem fer nosaltres? De totes maneres, aquests textos són lliures de drets i qualsevol persona és lliure de canviar-los o millorar-los a criteri seu.
Eines utilitzades
Per poder aplicar aquest criteri editorial fem servir diverses eines en línia, essent el DIEC la principal. Alguna vegada, però, el DIEC no resulta suficient per validar una forma concreta i també consultem el Diccionari Català-Valencià-Balear de Borja Moll i fins i tot el Viccionari català, el diccionari col·laboratiu de la Viquipèdia. Quan ho creiem oportú, afegim una nota al peu de la transcripció amb un enllaç al diccionari com a aclariment per alguna paraula que podria semblar errònia.
Context
Per donar context a la transcripció afegim informació sobre el text original i els autors del text i de la música. Tota aquesta informació la trobareu en un quadre de text, desplegable quan feu clic al títol "Dades Bàsiques":
Dins del quadre hi ha enllaços que podeu seguir per obtenir més informació i llistats de contingut relacionat. Arreu trobareu també enllaços a les fitxes d'autors, compositor i de text a lieder.net i també a articles de la Viquipèdia rellevants.
Finalment, també hi hem afegit una imatge de la font de la traducció i d'una interpretació del Lied a Spotify.
Partitura
L'objectiu principal d'aquest projecte és posar a l'abast de tothom un llegat cultural català que està ocult en caixes i calaixos. Disposar lliurement de la traducció dels lieder és un primer pas molt important, però no suficient. Per això estem afegint també una edició de la partitura del lied amb el text en català disposat correctament sota de la música. Trobareu les partitures que tenim fetes fent clic al botó corresponent sobre del llistat de traduccions:
Per què?
I us preguntareu per què hem iniciat aquest projecte tan ambiciós, amb més de 4000 referències de traduccions fetes per Joaquim Pena i altres dels seus contemporanis.
Per diverses raons, però la més important és per la voluntat de poder fruir del Lied en la nostra llengua, perquè l'idioma, quan no es comprèn, és una barrera per al gaudi complet d'un Lied. Temps enrere, això era molt fàcil d'entendre. Els compositors eren els primers interessats a traduir les seves obres amb versions per a cantar. No n'hi ha prou de tenir una traducció, més o menys literal, impresa al programa de concert. No hi ha cap experiència comparable al fet de comprendre allò que s'està escoltant. Per no parlar de la major satisfacció que experimenta el o la cantant que comprèn, íntimament, allò que canta. I a major satisfacció i comprensió per part del cantant, ben segur que el seu procés de comunicació serà molt més satisfactori per l'audiència. En fi, no hi ha més que avantatges de cantar Lieder en català.
Als detractors d'aquesta disciplina, que n'hi ha, sovint furibunds, els diria que provin de llegir Kavafis en grec o Shakespeare en anglès.
En qualsevol cas, si no heu escoltat o cantat mai lieder alemany (o francès, anglès o suec) en català, us diria que li doneu una oportunitat, o dues, si cal, perquè estem segurs que ens ho acabareu agraint.