(Qu’importe que l’hiver éteigne les clartés)
(Quan a fora, per valls i muntanyes)
(Quan algú fa un viatge,)
(Quan dolçament els teus ulls,)
(Quan dos cors se separen,)
(Quan el meu amor es casi,)
(Quan el sol es pon<br />i el dia se’n va a reposar,<br />l’afable lluna, silenciosa, fa l’ullet)
(Quan elles retornin – si les flors ho fan –)
(Quan en la darrera lluïssor del capvespre,)
(Quan estic damunt la roca més alta,)
(Quan estic estirat al jaç<br />embolcallat de nit i coixins,<br />llavors plana davant meu una dolça,)
(Quan et veié per primera vegada)
(Quan Fortuna es mostra esquerpa)
(Quan l'argentada lluna entre els arbustos llambreja,)
(Quan la boira s'extèn sobre les muntanyes)
(Quan la meva vella mare encara m’ensenyava a cantar,)
(Quan la neu em cau a la cara,)
(Quan la primavera s’alliberà)
(Quan Maria s'estava al peu de la creu,)
(Quan més parpellejo, millor hi veuen els meus ulls,)
(Quan sento la cançoneta,)
(Quan tots estaven adormits,)
(Quan travessant maleses i brancatges)
(Quan tu dorms, jo et beneeixo, infant.)
(Quan, profundament calmat per la teva presència,)
(Que al matí es desperti la Bellesa dels seus bonics somnis,)
(Què cerca el caçador aquí en el rierol del molí?)
(Què és més suau que l’oreig a l’estiu?)
(Que esplèndida llueix<br />per a mi la natura!<br />Com brilla el sol!)
(Què fas tot sol al cel,)
(Què importa si l’hivern esmorteeix la claror)
(Que tu hagis caigut tan malalt,)
(Qui dorm damunt les ones,)
(Qui és Silvia, expliqueu-me,)
(Qui fou el meu pare, quina és la meva pàtria,)
(Qui són els que baixen de la muntanya allà, tard a mitjanit,)
(Qui vol viatjar a terra estrangera,)
(Quina tempesta aquesta nit,)
