Una vegada vaig tenir un bonic somni Text

Una vegada vaig tenir un bonic somni:
m’estimava una donzella rossa;
era a la verda clariana del bosc,
era al càlid temps de primavera:

les poncelles florien, el rierol creixia fort,
del poble, lluny, se sentia el repic de campanes –
estàvem plens de voluptat,
del tot immersos en l’èxtasi.

I, un dia, encara més bonic que el somni
fou el que s’esdevingué en realitat –
era a la verda clariana del bosc,
era al càlid temps de primavera:

el rierol creixia fort, les poncelles florien,
del poble se sentia repic de campanes –
jo t’abraçava fort durant molta estona
i no et deixava marxar!

Oh verda clariana del bosc!
Tot el temps et tinc present en mi –
allà la realitat esdevingué somni,
allà el somni esdevingué realitat!

Com podem millorar aquest text?