Una ploma al meu barret, en el joc i els perill Text

Una ploma al meu barret, en el joc i els perills,
halli.
Mai a la vida he après a dejunar ni a estalviar,
hallo.
A les barjaules no les hi deixo el camí lliure,
on homes s’esbatussen, allà estic present
i on beuen, allà jo bec per tres.
Halli i hallo.

Maledicció! Una noia em restà al cor,
halli.
No me la pogué treure del cap,
hallo.
Crec que a penes tenia setze anys,
portava cintes vermelles als seus cabells negres
i parlava com un graciós estornell.
Halli i hallo.

La noia tenia les galtes fresques,
halli.
Crac! Les seves dents podien trencar avellanes,
hallo.
Ella em guarní la cambra amb flors
que collirem en camins amagats;
com la vaig abraçar per tot això!
Halli i hallo.

Jo li vaig regalar un vestidet groc de seda,
halli.
Ella digué que jo li agradava molt, inefablement,
hallo.
I quan li vaig omplir les butxaques
de bombons, figues i confits,
va fer el llepadits del matí al vespre,
halli i hallo.

Vàrem passar el temps d’allò més bé,
halli.
Hagués volgut que haguéssim restat junts,
hallo.
Però la cosa se m’esdevingué molt avorrida,
li digué que el govern m’havia assignat
d’anar a comprar camells a Samarcanda.
Halli i hallo.

I quan vaig donar la mà a la nena per acomiadar-me,
halli.
Ella començà a plorar amargament,
hallo.
Avui no paro de pensar
de quina manera tan grollera li vaig donar el passaport...
Porteu el vi! Al dimoni! I heus ací l’as de trumfos!
Halli i hallo.

Com podem millorar aquest text?