Tu que passes enllà, damunt dels estels, Text

Tu que passes enllà, damunt dels estels,
amb la valva buida,
t’enlaires per, a l’eterna font,
prest, tornar-la a omplir:
sacseja-la encara una vegada,
una vegada, deessa somrient!
Mira, una sola gota encara
penja, perduda al cantell,
i una sola gota és suficient
per què una ànima divina
aquí baix, entumida en el dolor,
es deslliuri en el goig.
Ai! Ella et plorarà d’agraïment, més dolç
que el de tots els altres
als que tu has fet rics i feliços;
deixa caure la gota!

Com podem millorar aquest text?