Solitari, passeja el teu amic pel jardí de prim Text

Solitari, passeja el teu amic pel jardí de primavera,
dolçament envoltat d’una gentil llum màgica,
que tremola entre el gronxolar de branques florides,
Adelaida!

En el riu com un mirall, en la neu dels Alps,
en els núvols daurats del capvespre,
en el domini dels estels, resplendeix la teva imatge,
Adelaida!

L’oreig de la vesprada xiuxiueja entre el tendre fullatge,
muguets argentats murmuregen en la gespa,
onades remoregen i rossinyols refilen:
Adelaida!

Un dia, oh meravella! Florirà damunt la meva tomba
una flor nascuda de les cendres del meu cor;
i clarament resplendirà en tots els pètals color de porpra:
Adelaida!

Com podem millorar aquest text?