Quan, profundament calmat per la teva presència Text

Quan, profundament calmat per la teva presència,
gaudeixo en silenci del teu sagrat valor,
és quan sento el suau alè
de l'àngel que viu en tu.

I un somriure sorprés i interrogant aflora
als meus llavis, em pregunto si no serà un somni,
si ara en tu, per a la meva eterna felicitat
el meu desig més íntim, l'únic, s'ha acomplert.

Els meus sentits s'enfonsen en la foscor,
sento en la nocturna distància de la divinitat
la remor melòdica de la font del destí.

Atordit, alço la mirada
cap al cel: allà tots els estels somriuen;
m'agenollo per escoltar el seu cant de llum.

Com podem millorar aquest text?