Però aquella nit Text

Però aquella nit
quan jeia al meu llit, estava molt torbat
i vaig copsar en quina mena de món em trobava;
amb una espelma encara encesa jo vetllava,
a estones llegint; la por que ja havia passat
m’oprimia quasi tant com la por que havia de venir;
pensava en aquelles massacres de setembre,
allunyades de mi per tan sols un mes,
i les sentia, les tocava, un terror substancial:
la resta l’evocaven tràgiques ficcions
i tristes cròniques de fets reals,
recordances i vagues advertències.
“Al cavall se l’ensenya ensinistrant-lo, i el vent
del cel gira al voltant i trepitja les seves pròpies passes,
un dia segueix a l’altre, i de nou puja la marea,
el terratrèmol no en té prou amb una sola vegada.”
I així m’anava posant nerviós,
fins que em semblà sentir una veu cridant
a tota la ciutat, “No dormis més.”

Com podem millorar aquest text?