Per damunt dels jardins, travessant el cel Text

Per damunt dels jardins, travessant el cel
sento passar els ocells migratoris,
això indica una flaire de primavera,
a baix, tot comença a florir.

Voldria cridar de joia, voldria plorar,
em sembla, com si no pogués ser!
Antics prodigis tornen a aparèixer
amb la claror de la lluna.

I la lluna, les estrelles ho diuen,
i en somnis ho mormola el boscatge,
i els rossinyols ho canten:
ella és teva! ella és teva!

Com podem millorar aquest text?